1 1 v. intr. [LC] Un vehicle, ésser privat d'anar endavant per raó d'un obstacle que trava el seu moviment. El carro va encallar en aquell fanguissar. 1 2 intr. pron. [LC] El cotxe s'encallava en la sorra. 1 3 intr. pron. [LC] per ext. Se m'ha encallat una espina a la gola. 2 1 intr. [LC] [TRA] Una nau, venir en un indret on no té prou aigua per a surar. 2 2 intr. [LC] [TRA] Una nau, restar immobilitzada entre roques o baixos. La nau ha encallat vora el far. 2 3 intr. pron. [LC] La barca s'ha encallat en els esculls. 2 4 intr. pron. [LC] [TRA] Es van encallar a l'entrada de la badia. 3 1 intr. [LC] L'evolució d'algú o d'alguna cosa, interrompre's per obstacles que li ho impedeixen. A mig discurs, restà encallat, sense saber com continuar. 3 2 intr. pron. [LC] La conversa es va encallar en aquell punt. S'han encallat tots els afers per manca de capital. 4 tr. [LC] Un obstacle, privar d'anar endavant (un vehicle) travant els seus moviments. El fang ha encallat l'autobús.
